Ayer en la la separata que Público (sábado 14 de agosto) dedica a Catalunya, apareció un artículo del Catedrático de Derecho constitucional José Antonio González Casanova titulado "Una enquesta preocupant" en el que da cuenta del retroceso que para Catalunya significaría el retorno de CiU al poder y comenta los datos de la encuesta del CEO. No lo he encontrado por internet así que hasta que lo haga os transcribo algunos párrafos
"...Si haguéssim de fer cas al CEO es donaria la paradoxa que el ciutadà castigaria qui s'avança en la lluita contra els efectes de la crisi sense deixar de practicar polítiques socials i d'infraestructures inédites en el pujolisme. Castigaria els impulsors d'un nou Estatut que amp`lia el nostre autogovern com mai des del segle XVIII. Per contra premiarà elss responsables o cómplices catalans de la crisi provocada a Espanya pel règim aznarista, al qual donaren suport i se'n recolzaren per tal de no perdre el poder..."
"...¿És comprensible que un poble realista.pràctic i comprensiu tingui aquest capteniment a l'hora d'encetar la nova legislatura? No ho és. L'enquesta reflecteix l'opinió publicada pels mitjans monopolitzats per CiU ¿Per quins set sous els senyors Duran i Mas són millors valorats que el president Montilla? ¿Què han fet que ell no hagi fet, i que ha fet mentre ells feien xantatge a ZP per fer caure Montilla com van fer caure Maragall?..."
Potser perquè el senyor Montilla, malgrat els seus esforços tan honestos com ezquizofrènics (politicament parlant) és massa lligat a un PSOE que cada vegada més s'assembla, ideològicament, a la UCD de la transició, on un cop feta la feina... campi qui pugui.
ResponderEliminarLa comparació no suporta un anàlisi seriós, ho sé, però reconeix que hi ha massa barons tant a l'altre costat de l'Ebre com per aquí. CiU, tampoc exempta d'una heterogeneïtat sorprenent, simplement aprofita l'ocasió que se li brinda.
Tanmateix, ni uns ni l'altres (ni els de més enllà) donaran satisfacció a la minoria que es va manifestar el 10 de juliol ("només" més d'un milió de persones...). Temps als temps...
PD: les polítiques socials han perdut una gran oportunitat claudicant davant de les errades de la banca i el gran capital que hem acabat pagant tots, amanit amb la immunitat de Millets i companyia tutti colori...